diumenge, 19 de desembre del 2010

LES ORGANITZACIONS HORITZONTALS

En aquest article intentem fer una breu incursió a les anomenades organitzacions horitzontals  que basen la seva existencia en l’ús de les TIC i en la transversalitat de les seves accions. A continuació fem una breu descripció de dues d’elles:
·         EMPRESA VIRTUAL
·         ORGANITZACIÓ ADHOCRÀTICA

EMPRESA VIRTUAL

Definició genèrica

La Empresa Virtual és una estructura organitzativa que respon a les necessitats del mercat actual amb major facilitat que altres estructures tradicionals, a causa de la seva facilitat d'adaptació i utilització de les Tecnologies de la Informació de forma intensiva. (font: WikiLingue)

Definicions segons diferents autors

En el 1989 comença l'Empresa Virtual amb l'organització trèvol proposada per Charles Handy en el seu llibre "The age of unreason".
 Posteriorment, en el 1992 Davidow i Malone en el seu llibre "The Virtual Corporation" presenten la seva particular visió del tema, escrivint frases tals com: "The virtual corporation began as a vision of futurist,.....", i circumscriuen el concepte al període dels últims deu anys, específicament en els 80as, la qual cosa desvirtua i desorienta la realitat de l'Empresa Virtual. Davidow i Malone es refereixen a l'organització virtual en termes de patrons d'informació i relacions, i proposen elaborar productes virtuals mitjançant una xarxa sofisticada d'informació, en la qual participen no només treballadors altament qualificats de l'empresa, sinó també proveïdors, distribuïdors, venedors i, fins i tot, consumidors.

I en els començaments de 1993 apareix una revitalització del concepte d'empresa Virtual i així apareixen diferents articles on es torna a reprendre el concepte d'empresa Virtual des d'una perspectiva d'estructura organitzativa. Byrne et al. (1993) proposen un concepte més concret al considerar l'organització virtual com una xarxa temporal d'empreses independents unides per tecnologia d'informació per a compartir habilitats, costos i accés als mercats de cadascun.

Al 1997 Zimmermann presenta l'anàlisi de l'organització virtual des d'un enfocament que denomina institucional i un altre que denomina funcional. Des de la perspectiva institucional, l'organització virtual és una combinació d'empreses independents que aporten les seves capacitats distintives,essent l'ús de la tecnologia un element clau en aquesta organització. Per la seva banda, la perspectiva funcional suposa considerar la virtualitat com un atribut estratègic de tota organització.

Característiques del model

· Els individus  de la organització,tenen una visió o meta compartida i un protocol per a la col·laboració.
·Moltes activitats s’agrupen d'acord a les actituds i coneixements essencials de l’empresa (les anomenades  “core competences”)
· Treballen junts en equips amb la finalitat d'aportar les seves "core competences" a la cadena de valor.
· Es processa i distribueix la informació en temps real a través de tota la xarxa, amb la lógica rapidesa en la presa de decisions i facilitat de coordinar accions.
· S'agreguen membres a la xarxa, segons siguin necessàries noves "core competences".


Noms d’organitzacions que segueixen aquest model
Amazon.com (empresa de venda multiarticles );

Infojobs.net (empresa que intermedia entre l’oferta i demanda de llocs de treball);
Video relacionat
Com les comunitats virtuals et fan més competitiu. Dolors Reig

ORGANITZACIÓ ADHOCRÀTICA (ADHOCRÀCIA)

Definició genèrica

Es aquella que es caracteritza per la ausencia de jerarquía, i per tant oposada a la burocracia. Tots els membres de l’organització tenen autoritat per a la presa de decisions i portar a terme accions que afectin al futur de la organització. Adhocràcia es una paraula híbrida entre ad-hoc  "per a una fi determinada" i el sufix  cràcia.(Font: Wikipèdia)

Definicions segons diferents autors

S/ Henry Mintzberg: Estructura organitzacional que posseeix poca formalització de comportaments, però compta amb un alt grau d’especialització horitzontal, que tendeix a agrupar multi disciplinàriament als especialistes en unitats funcionals per a propòsits específics, amb mecanismes de coordinació claus entre aquests equips, que funcionen amb un esquema descentralitzat.
S/ Robert H. Waterman Jr.: ualsevol forma d’organització que travessa les línies normals burocràtiques per aprofitar les oportunitats, resoldre problemes i obtener resultats.
S/ Alvin Toffler: Una forma d’organització en oposició a la burocràcia. La burocràcia es maneja amb rutines; la adhocràcia escurça i simplifica els processos adaptant-se a cada situació particular. Adhocràcia és una estructura caracteritzada per la seva escassa complexitat, formalisme i centralisme.
Característiques del model
• L’ entorn d’aquestes organitzacions es innovador, canviant i dinàmic.
• Els equips de treball son multidisciplinars, compten amb diferents experts agrupats per a fer funcionar el projecte.
• El poder de decisió està molt repartit, tots participen en la presa de decisions.
• La gent del vèrtex també pot actuar i participar de l’equip que gestiona el projecte i el porta a terme.
• La supervisió directa té molt poca importància.
• Sorgeix en entitats força gran son els projectes solen ser indepedents entre sí.
• El seu mecanisme de coordinació es l’adaptació mútua.

Noms d’organitzacions que segueixen aquest model
NASA (Agència Espaial Nord Americana)
National Film Board of Canadá (Consell Cinematogràfic Nacional de Canadá)
Procter & Gamble




dimarts, 7 de desembre del 2010

HEURÍSTICA

Tal com es va exposar en el seminari del Dr. Monagas, la heurística aplicada a la Direcció d’empreses consisteix en saber aplicar diferents punt de vista als problemes o situacions que ens podem trobar en l’àmbit de l’empresa, fent una anàlisis i valoració de cada part del problema des del punt de vista de cada departament de l’organització.

La Heurística son un conjunt de regles donades per la experiència prèvia en problemes similars que aplicades ajuden a simplificar i resoldre’ls, encara que no garantitzen una solució òptima.

El mètode heurístic agrupa procediments creatius i estratègies innovadores per solucionar problemes i s’aplica per trobar solucions a problemes poc estructurats, com poden ser els processos empresarials i les seves institucions, aplicant la creativitat i idees innovadores per trobar nous enfocaments i punt de vista nous.

Els processos d’estudi o de recerca de solucions als problemes plantejats, s’han de dur a terme tenint en compte en primer lloc el talent o perfil característic del grup que integren l’empresa o departament a estudiar.

En relació al potencial humà, el talent de cada membre d’un equip hem de considerar que és el principal valor que s’ha de tenir en compte en considerar el que es pot aportar al grup.

En aquest punt troben multitud d’eines, principalment en mans dels departaments de recursos humans, per donar un perfil de capacitats de cada membre de l’organització. Conèixer aquest perfil i el potencial que pot oferir cada membre del grup es fonamental per desenvolupar un projecte de creixement dins de les organitzacions.

Dins de l’àmbit de l’àmbit de l’Administració d’empreses, els directius o líders han de posseir coneixements de les diferent àrees de les organitzacions, per poder donar resposta des d’un punt de vista general al conjunt dels problemes que es plantegen a les organitzacions, i posseí capacitats i habilitats que permetin potenciar la capacitat dels col·laboradors, obtenint sinergies i les aportacions necessàries per acomplir els objectius de l’empresa.

En el cas dels enginyers, és interessant la visió que dona el professor Sáez Vacas, en
quant a la conveniència de ser enginyers híbrids o integradors per poder afrontar amb
garanties, lo que ell denomina el Nou Entorn Tecnosocial.

La recerca de les causes internes als problemes de les empreses es fonamental, ja que els problemes d’incompetència son el principal factor de problemes greus de les organitzacions. L’anàlisi dels punts dèbils i forts es vital per aplicar mesures correctives o aprofitar els avantatges en front de la competència.

Respecte al mercadeig, aquest es un punt que a passat a ser preponderant i s’ha de plantejar des el desenvolupament de la idea, el seu disseny i totes les etapes i facetes fins l’arribada del producte al consumidor final. El procés de mercadeig es essencialment heurístic, ja que es tracta d’un procés bàsicament humà basat en el mètode de prova i error i es fonamentalment un procés creatiu.



A continuació adjuntem alguns links d’informació i vídeos sobre Heurística:

Informació:

El proceso de resolución: técnicas heurísticas

Introducción a la economía de la empresa

Los métodos heurísticos - LOGI.10-11 ok (Page 20)

Mercadeo Heurístico

Videos:

Heurística

Joc heurístic